Alice Miller, psicòloga suïssa, nomenà Pedagogia Verinosa a un grup de pràctiques que resulten perjudicials per als xiquets.
Aquesta autora es va autodenominar investigadora de la infància, més que psicoanalista o terapeuta. Revelant-se en contra de molts psicòlegs de la seva època, va sostenir que aquests tenien por de dir la veritat, és a dir, que els trastorns mentals dels xiquets són conseqüència de la mala educació paterna.
Després de molts estudis realitzats, l'autora expressa que els primers cinc anys de vida d'un xiquet es redueixen a com se senten els pares amb els seus fills i com demostren els seus sentiments. Quan els xiquets s'han sentit estimats, en créixer són més saludables, tolerants i comprensius, també que mostren un interès cap als altres.
Més enllà d'estar d'acord o no amb aquesta particular postura, la pedagogia verinosa de Miller ens adverteixen sobre els efectes d'una educació paterna insana, i de les possibles patologies que podrien derivar d'això.
No hay comentarios:
Publicar un comentario